La historia oficial de la Transición de un régimen Franquista a una hipotética Democracia ha sido narrada de forma sesgada por esxs que pudieron explicarla en su ejercicio de poder institucional, suponiendo un objeto de ingeniería social que construyó la ficción de una nación “libre” al servicio de la ciudadanía. Es ahí donde Vídeo-Nou y Servei de Vídeo Comunitari toma posición política como trabajadorxs no especialistas del medio audiovisual, documentando relatos no existentes en medios hegemónicos de la Transición porque televisión y periódicos seguían dominados por una “Democracia” que instrumentalizó sistemas de comunicación al servilismo de la economía y la nación. Pensando en el colectivo de ideología anarcosindicalista Video-Nou y Servei de Vídeo Comunitari como caso de estudio, este trabajo tiene el objetivo de re-escribir la historia no oficial de la llamada Transición española entre 1975 y 1983, planteando nuestras herencias contemporáneas, así como las mecánicas oficiales de una cultura que propone una estética política sin ética.

Després d'anys de veure patir les seves germanes a mans d'un príncep abusador, la Marra, la filla tímida, la petita de tres, finalment s'ha adonat que ningú vindrà al seu rescat. Amb l'ajuda d'una poderosa bruixa, haurà de completar tres tasques impossibles si vol matar el príncep. Però, com sol passar en els contes de fades, l'impossible és només el principi. En la seva recerca èpica, s?hi uneixen una fada padrina de poca volada, un guerrer en hores baixes i una gallina posseïda per un dimoni. Junts pretenen acabar amb la tirania del príncep, o potser només salvar els qui estimen.

El Premio de Literatura Fora de norma nos ofrece en esta ocasión trece relatos que relacionan de manera más cercana o más lejana el humor y el sexo. Como siempre, rehúye los estereotipos y rechaza el discurso único de cómo y para quién deben ser el placer, el erotismo y el sexo.
En la búsqueda de nuestra libertad aspiramos a una literatura erótica que nos haga gozar en más de un sentido y el humor se hace presente. La obra contiene una literatura erótica feminista, diversa e inclusiva donde la normalidad no encaja ni constriñe, ni nos quiere encerrar en una estructura caduca. Además, siempre de maneras diferentes, en alguna de las piezas nos partiremos de risa, en otras el humor estará presente solamente entre los personajes, pero siempre el humor vehicula la forma en que los protagonistas se relacionan entre sí. Divertíos y gozad.

Les persones s?enfronten a un dèficit de la cura: tenim massa feina, hi ha massa exigències, no tenim prou temps per poder cuidar adequadament els infants, la gent gran, i a nosaltres mateixos. Alhora, la implicació en la política a molts països del món arriba a baixos històrics, tot i que hauria ajudar-nos a cuidar millor, la veiem com una cosa llunyana. Democràcia i cura argumenta que necessitem repensar la democràcia, així com els nostres valors i compromisos fonamentals, des d?una perspectiva cuidadora. Joan Tronto argumenta que hem de revisar com el gènere, la raça, la classe i el mercat desvien el treball de cures, i pensar la llibertat i la igualtat des de la perspectiva de fer les cures més justes. La idea que la producció i l?economia són la principal preocupació humana i política ignora la realitat: la cura és al centre de la vida humana, però actualment és fora de la política. Democràcia i cura busca les raons d?aquesta desconnexió i argumenta a favor de fer de la cura el punt central de la política democràtica.

Hay una isla cerca del continente que tiene unas normas propias, donde el viento y el mar cambian a las personas. La isla está llena de gatos, domesticados, comodones, callejeros, que se pasean a ratos en casa de uno, a ratos en casa de otro. Un día de pronto desaparecen todos los gatos y lo que piden el continente pide a cambio de que vuelvan amenaza la forma de vida de toda la comunidad. La autora nos ofrece un texto elegante, rebelde y osado que nos alerta de la fragilidad de nuestras libertades y nos invita a pensar cómo se manipula el lenguaje para cambiar las ideas. Este libro ha sido un éxito en Francia con el apoyo de los libreros, que lo celebraron desde la primera lectura.

«Imagina una illa amb gats.»
Hi ha una illa prop del continent que té unes normes pròpies, on el vent i el mar canvien les persones. L?illa està plena de gats, de domesticats, de panxacontents, de carrer, que una mica es passegen ara a casa de l?un, ara a casa de l?altre. Un dia de cop i volta desapareixen tots els gats i el que demanen a canvi de la seva tornada amenaça la forma de vida de tota la comunitat. L?autora ens ofereix un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre com la llengua es manipula per canviar les idees. Aquest llibre ha sigut un èxit a França amb el suport dels llibreters, que el van celebrar des de la primera lectura.

Al planeta Werel, fa deu Anys que conviuen a contracor els «llunynats», els colonitzadors de la Lliga de Tots els Mons, i els «egis», els nadius nòmades. Els nadius miren amb desconfiança qualsevol element foraster, i els foramons professen una fe cega en una civilització que els ha oblidat. Totes dues races es menyspreen mútuament, però si volen sobreviure els primers vents del llarg Hivern i l?amenaça emergent dels gaal, un bel·licós poble del nord, hauran de superar els prejudicis racials i cooperar.
Planeta d?exili va ser la segona novel·la publicada per Ursula K. Le Guin i una de les obres fundacionals de l?univers de l?Ekumen. Va assentar molts dels temes recurrents de la seva obra, com l?ús de l?antropologia i l?etnologia dins de la literatura de gènere, l?intercanvi i el xoc cultural, i la crítica a qualsevol forma d?imperialisme i jerarquia social. Le Guin ja marcava en aquestes novel·les el camí de la seva literatura, una literatura que va canviar el gènere i que va esdevenir una influència i un referent tant dels seus coetanis com dels escriptors actuals.

Premi Nebula a la Millor Novel·la, 1974. Premi Hugo, 1975. Premi Locus, 1975. Premi Prometheus categoria Saló de la Fama, 1993.
En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d?enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n?hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d?Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.
Els desposseïts d?Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi.
Una novel·la imprescindible, d?una profunda crítica social i política, escrita amb l?habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin.